ripascar’s blog

Nos hemos acostumbrado a leer impávidos las crónicas del desastre de la industria musical, derrotada por las descargas ilegales. Asombra saber que pudo ser de otro modo. El 15 de julio de 2000, hubo una reunión en Sun Valley (Idaho) entre accionistas de Napster, promotores del intercambio de archivos MP3, y los jefes de Universal, Sony y otros disqueros.

• Continue reading or Leave a comment... (0)

BILLY ELLIOT

Aquesta pel·lícula ens conta la història d’una família minera d’Anglaterra, que en 1984 i en plena vaga de treballadors, sobretot de miners, pateix una peculiar situació familiar agreujada per l’absència de la mare.

Amb la difícil situació d’una vaga de miners que acaba amb la tornada d’aquests al treball sense haver aconseguit els seus propòsits reivindicatius, amb el seu pare viudo,  passant dificultats per a poder mantenir  la seua família, integrada per el germà major de Billy, Tony, també miner, i la seua iaia ja major,  és quan a el nostre protagonista, Billy Elliot se li desperta la passió per la dansa.

Billy és un xiquet d’onze anys, que acudeix a classes de boxeig per desitg del seu pare , i en el mateix centre es donaven classes de dansa. Un dia per unes circumstàncies la classe de dansa es trasllada al mateix lloc on estaven els xics fent colps practicant boxeig,  i a Billy li crida l’atenció.

• Continue reading or Leave a comment... (0)

COMENTARI DE PEL·LÍCULES :

“AMANECER” . UNA CANÇÓ DE DOS ÉSSERS HUMANS

DIRECTOR: F. M. MURNAU

És tracta d’una pel·lícula de l’any 1927, és una pel·lícula en blanc i negre i és muda, encara que la música està present en tota la trama i és molt important.

El tema de la pel·lícula és el renàixer de l’amor en un matrimoni que passava per un moment de desamor.

La pel·lícula explica la història d’un matrimoni que viu a un poble xicotet i tranquil on tota la gent es dedica a l’agricultura o són grangers. Aquest poble a l’estiu rep la visita de molta gent de la ciutat que va a passar les vacances i entre tota aquesta gent hi ha una dona que s’enamora del protagonista.

Esta dona de ciutat, en acabar l’estiu li demana a l’home que venga la granja i que se’n vaja amb ella a viure a la ciutat. L’home està casat i té un fill xicotet però la dona de ciutat li diu que es desfaça de la seva dona i li trama un pla que consiteix en dur-la a fer un passeig en barca i tirar-la al riu perquè s’ofegue. També li diu com es salvarà ell i li dóna un garbell de vares perquè sure.

En la pel·lícula es veu com l’home li diu d’anar a fer el passeig i la dona es posa molt contenta perquè ja feia temps que ella notava la falta d’amor del seu marit cap a ella. Però en el riu la dona s’asusta molt quan comprén el que volia fer el seu home. Ell no s’atreveix a tirar-la i de seguida s’arrepentiex molt d’haver escoltat la dona de ciutat i haver sigut capaç de pensar en matar la seua dona. Així que tot arrepentit porta la barca cap a la vora del riu però la dona molt asustada i trista se’n va corrents i puja a un tramvia que va a la ciutat. Ell va darrere d’ella seguint-la molt trist i penedit.

En la ciutat es veu a la dona molt, molt trista i decebuda i l’home demanant-li perdó de totes les maneres possibles fins que entren a una esglèsia on estan casant-se un parella i fan com si ells es casaren per segona volta i es donen una segona oportunitat.

A partir d’ací la pel·lícula és més còmica i es feu com el matrimoni passa un dia molt feliç a la ciutat, com si estigueren de viatge de nuvis. Van a un saló de bellesa, van a un fotògraf i es fan un foto besant-se molt enamorats, van a una festa, es veu com ballen i beuen vi. A poc a poc es veu com va renaixent l’amor entre ells.

Al final del dia tornen a la vora del riu on havien deixat la barqueta per tornar cap al poble, però es gira una tronada molt forta i cauen de la barca. L’home té por que ella s’ofegue i li lliga a l’esquena les vares que tenia preparades per salvar-se ell del pla que havia fet amb la dona de ciutat. Després de la tronada ell arriba a la vora del poble però ella no. Aleshores eixen tots els del poble desesperats a buscar-la però no la troben.

La dona de ciutat es pensa que el seu pla ha eixit tot bé i va a buscar a l’home però este quasi la mata de la ràbia que té.

Finalment troben a la dona i la porten a casa inconscient però quan comença a eixir el sol es desperta i veu al seu home a la vora del llit i s’abracen. És per això que la pel·lícula es diu “Amanecer”.

OPINIÓ:

És una pel·lícula senzilla però m’ha impactat com una pel·lícula tan senzilla pot transmetre tants sentiments.

He de dir que no havia vist abans pel.lícules tan antigues, en blanc i negre i mudes. Per això esta pel·lícula m’ha sorprés positivament. Amb ajuda de la música que acompanya totes les escenes, la il·luminació, els gestos i rostres dels personatges ho entès tot perfectament i no perds el fil de l’argument. En tot moment et poses a la pell dels personatges, saps si tenen por, si estan contents, si estan tristos, etc. A la pel·lícula apareixen algunes frases del que diuen els personatges però no són ni necessaris per entendre el que està passant.

En aquesta pel·lícula es poden observar molt bé les diferències entre un poble i una ciutat. La tranquil·litat i la vida més humil que es viu al poble on els protagonistes tenen una granja, i la vida més agitada de la ciutat on viuen amb més luxes i amb més plaers; ix el saló de bellesa, el saló de ball on van, etc. També mostren les diferències entre la dona de ciutat que vist més moderna, amb falda pel genoll, porta els cabells curts i solts, fuma, i entre la dona de poble que vist amb vestit llarg fins els peus i du els cabells llargs i enganxats.

La pel·lícula associa els valors de bondat i fidelitat a la dona de poble i tots els vicis i la maldat a la dona de ciutat.

En la pel·lícula es dona importància al matrimoni. Tracta la infidelitat com una cosa tant forta que porta a l’home a transtornar-se fins el punt de pensar en matar a la seua dona. Però també desprès es tracten els següents valors: el demanar perdó, el penediment, el saber perdonar i donar segones oportunitats.

En el final hi ha una paradoxa perquè el garbell de vares que la dona de ciutat havia preparat perquè l’home fera com si fora un accident i ell es puguera salvar, ajuda a salvar a la dona.

• Leave a comment... (0)

SIN PERDÓN

Aquesta pel·lícula és un western dirigida per Clint Eastwood el 1992. Els actors que hi apareixen són ben coneguts com ara el mateix Clint Eastwood, Morgan Freeman, Gene Hackman, Richard Harris, Jaimz Woolvett, Saul Rubinek, Frances Fisher, Anthony James i Anna Thomson. Com no també cal dir que aquesta pel·lícula  fou guanyadora de quatre Oscars: a la millor pel·lícula, director, actor secundari i muntatge.

Clint Eastwood realitza aquesta pel·lícula com un homenatge al western de la forma més clara i rotunda que ho podia fer, i ho fa amb mestria, ja que per la seua extensa experiència en aquest gènere s’ho podia permetre.

 Clint Eastwood ha recreat en aquest film les imatges i paisatges típics de les pel·lícules de l’oest, on en aquesta apareixen el sheriff, els vaquers, els cavalls, la típica població on està la presó del sheriff, el casino,…

Pel que fa al film, ens conta la història de Will Munny( Clint Eastwood), un home d’avançada edat que viu en el seu ranxo cuidant dels seus dos fills menuts, ja que la seua dona havia mort anys enrere. 

Will Munny havia sigut un vaquer sense escrúpols i d’allò més cruel en la seua joventut, però en l’actualitat, era un home vell, i que gràcies a la seua difunta dona, havia canviat i ara era una persona amb sentiments.

La pel.lícula comença en un poble de vaquers, on hi havia un casino el propietari del qual, també disposa de servici de senyoretes per als seus clients, és a dir de prostitutes. En un d’aquests servicis, dos de les prostitutes estan amb dos clients, i un d’ells agredeix a una d’elles amb una navalla i li marca tota la cara i parts del cos. Les senyoretes ho denuncien al Sheriff, però aquest imposa com a multa als dos individus que donen alguns cavalls al amo del casino. Les senyoretes, com veuen injust aquest càstig imposat als dos vaquers, proposen una recompensa molt suculenta per a aquell vaquer que mate aquest dos individus.

A partir d’aquest acte, és on entra en acció el protagonista de la pel·lícula, Will Munny (Clint Eastwood). Com ja havia dit abans, en la seua joventut havia sigut un vaquer sense escrúpols, i per això, un jove anomenat Kid va a buscar-lo al seu tranquil ranxo per a proposar-li la recompensa que hi havia per matar aquests dos individus. Munny al veure la situació econòmica de la seua família que era pèssima decideix finalment acceptar el tracte per la recompensa, i juntament amb el seu antic amic Ned Logan (Morgan Freeman), van tots tres en busca de la recompensa.

Per altra part el Sheriff del poble (Gene Hackman) on vivien les prostitutes, promet que tot el qui vaja al seu poble a per la recompensa serà castigat, i es converteix en l’enemic dels tres protagonistes.

Munny, el seu amic Ned Logan i el jove Kid maten d’una forma patètica als dos individus pels quals s’oferia la recompensa, i van en busca d’ella al poble on estan les senyoretes.

En les pel.lícules de l’oest, la mort es converteix en un acte quasi heroic, qui dispara i mata a algú per a aconseguir una recompensa, o per venjança … és un valent, i respectat per tothom.  Però en aquesta pel·lícula,  Sin Perdón, no hi ha res d’heroic en el fet de matar algú. En aquest film el director aconsegueix que matar a gent encara que s’ho mereixca o no, ja no és un fet heroic, sinó més be patètic, i així es demostra en la forma que maten als dos individus per la recompensa, on ningú dels tres (Munny, Ned, i Kid), volien ser els assassins d’aquells individus. I finalment els maten de forma vergonyosa, amagats i quan els altres dos estan indefensos.

 Finalment una vegada morts els dos individus van en busca de la recompensa, i Ned Logan és assassinat pel Sheriff del poble. És ací quan Munny (Clint Eastwood), torna a convertir-se en l’assassí sense escrúpols que descrivia en la pel·lícula el seu amic Ned, i es pren venjança matant al Sheriff i a tot aquell qui vaja en la seua contra.

En la meua opinió, la pel·lícula és una autorrevisió del gènere de vaquers que fa el director, ja que ell ha estat protagonista d’una part important d’aquestes. Però també aporta valors que no hem pogut encontrar en westerns anteriors, com la fidelitat que demostra cap a la seua dona, la amistat amb Ned Logan, el sentiment de responsabilitat cap als seus fills al començament de la pel·lícula…

Per concloure, cal dir que el principal valors que s’extrau de Sin Perdón, és que s’inverteix la imatge i la essència d’un gènere que el propi director havia contribuït a formar amb les seues actuacions, i assumint les misèries humanes en un món que abans era d’herois i ara està replet de dèspotes i altres patètics individus.

• Leave a comment... (0)

MEMÒRIES D’ANTÒNIA

DIRECTORA: MARLEEN GORRIS

Es tracta d’una pel·lícula de l’any 1985 que es situa en un poble d’Holanda després de la segona guerra mundial.

La pel·lícula tracta molts temes però tots al voltant d’una dona, Antònia i de la seua família: la seua filla, neta i rebesneta. En la família no hi ha homes.

La pel·lícula comença quan Antònia, que es una dona molt major s’alça un dia i diu que eixe dia va a morir-se. Aleshores recorda la seua vida des del moment en que va arribar amb la seua filla Danielle al poble on ella havia viscut de xicoteta. A partir d’ahi la pel·lícula ens conta com va ser la vida d’Antònia i de molts personatges del poble.

La història no té uns únics protagonistes als quals es passen coses sinó que van apareixent personatges hi vas veient com viuen i que els passa.

Al poble hi ha una família que són grangers, són un matrimoni que tenen dos fills i una filla que té retard mental. El pare és molt masclista i un maltractador que pega a la dona i a la filla. Als dos fills els ensenya eixos valors. Un dels fills és molt violent i un dia abusa sexualment de la seua germana que té retard. La filla d’Antònia, Danielle, ho veu i li estaca una forca i salva la germana. A partir d’eixe dia ell se’n va del poble per vergonya però tornarà a venjar-se.  Àntonia acullen la xica amb retard en casa d’elles i li donen carinyo i la tracten com una persona normal acceptant les seues limitacions però confiant amb ella i donant-li responsabilitats i faenes que pot fer. Al llarg de la història es veu com esta xica s’enamora del xic del poble que també té un poc de retard mental i fins i tot es casen.

Àntonia i la seua filla es fan amigues de la gent que en el poble no són respectats com per exemple un filòsof anomenat “dits torçuts” que no ix mai de casa i pensa que la vida és molt negativa i no val la pena viure-la. Elles són diferents a la gent del poble en la seua forma de pensar i d’actuar. Per exemple, al bar sols van els homes i elles només arriben al poble van i es fan una copa. Un granger vidu i amb molts fills li diu a Àntonia de casar-se, ja que ella també es viuda, però ella no vol obligacions i li diu amb sinceritat que poden ser parella i tenir relacions i si cal ella pot ajudar-lo en alguna cosa de casa però això de casar-se no. A partir d’ací es veu com tenen una relació molt bona i sincera però molt moderna per eixa època.

Un altre exemple de com Antònia i la seua filla tenen un pensament avançant per la època i per la gent d’eixe poble és quan Danielle li diu a Àntònia  que vol tenir un fill sense casar-se ni tenir parella i van a la ciutat perquè es gite amb un xic i es quede embarassada. Danielle té una xiqueta  que és superdotada i per tant també és diferent i no l’accepten tots els del poble, no la comprenen. Danielle s’enamora de la professora de la seua filla i en la pel·lícula ens mostren com Àntonia tolera perfectament que la seua filla siga lesbiana perquè no li dóna importància a la sexualitat de la seua filla sinó a que siga feliç.

La nota trista de la pel·lícula la posa quan el fill del granger torna per venjar-se de Danielle i viola a la seua filla. Però la família d’Antònia i els amics s’uneixen molt i superen la situació donant molt de carinyo a la xiqueta i ajudant-la a tirar endavant. El germà del granger que no soporta com és el seu germà i tot el mal que ha fet el mata.

La filla de Danielle es fa gran i es veu com triomfa en els estudis perquè és molt intel·ligent però a nivell social no troba ningú amb qui compartir les seues inquietuds. Al s’emparella amb un bon xic del poble que l’ha volguda des de sempre i tenen una filla. Ella té uns valors diferents als que sempre es posen a les dones: no té instint matern, no és molt carinyosa i es preocupa més pels seus estudis i treball que per l’home i la seua filla, però tots ho accepten perque entenen que es superdotada i que és diferent i ho respecten.

La besnéta d’Antònia és la que més vol a Antònia i està molt interessada en la  mort. Antònia li parla obertament de la vida i de la mort i és a ella a qui anuncia al principi de la pel·lícula que va a morir-se i recorda la seua vida.

La pel·lícula a través d’altres personatges també ens conta situacions injustes de l’època, com per exemple una dona i un home que es volen però no poden estar junts perquè ell es jueu i això està mal vist per l’esglèsia. Per altra banda es veu com el retor té relacions en xiques i acaba deixant-ho per casar-se en una dona.

OPINIÓ

La pel·lícula té alguns elements fantàstics o exageracions que al principi desconcerten un poc però després veus com la història explica molt bé i transmet el que vol dir la directora. És una pel·lícula que dóna molta importància a les dones i a l’esforç que han de fer per superar el masclisme.

Transmet molts valors positius, com per exemple la tolerància i el respecte cap a la gent siguen de la religió que siguen, siguen homosexuals o heterosexuals, decidisquen o no casar-se. Sobretot ensenyen que tots s’han de respectar i tots tenen dret a una vida digna i posen el cas d’una amb retard mental i una superdotada que encara que és difícil d’adaptació social les ajuden i les respecten tal i com són.

La pel·lícula fa una crítica a la societat masclista i també a la religió que no ajuda a les dones a ser lliures.

• Leave a comment... (0)

AMERICAN HISTORY X

American History X, és una pel·lícula basada en el greu problema que és i presenta per a la societat qualsevol ideologia extremista. És una història sobre el racisme, sobre tot el que comporta la pràctica d’aquesta ideologia, el fanatisme per uns ideals que es justifiquen amb la violència.

Aquesta pel·lícula esta basada amb uns fets reals, i que habitualment, i sense que molts de nosaltres ens adonem, ocorren a molts llocs del nostre planeta, on els conflictes racials estan a l’ordre del dia i suposen un greu problema per a la societat que ho pateix.

La història que transcorre als Estats Units, més concretament a Los Angeles, tracta sobre la vida d’una família marcada per la mort del pare d’aquesta, i com  aquest fet canvia tota l’estructura i el futur familiar, sobretot dels dos principals protagonistes i membres de la família que són els germans Derek i Danny Vinyard.

A la ciutat que hi viuen, hi ha un gran conflicte entre les persones de diferent color, i aquest conflicte va cada vegada més en augment. El pare d’aquests, era una persona amb una ideologia racista, que inculcà aquests ideals al seu fill major, Derek, que des de ben menut aprengué a odiar a totes aquelles persones de rasa negra.

El pare de Derek, estava treballant en un barri dominat per persones de color negre quan fou assassinat. A partir d’aquest moment Derek va viure alimentat per l’odi a les persones negres inculcat per el seu pare, i es convertí en el líder d’una banda de “skins heads” en Los Ángeles.

Derek, va ser d’alguna manera apadrinat per l’amic del seu pare i cap de totes les bandes de skins de la zona on vivien, Cameron, i a poc a poc va aconseguir ser el líder d’aquesta banda de nasis, i era considerat un model de comportament per a tots els membres de la seva banda.

A partir de la mort del seu pare, la situació familiar en casa de la família de Derek va anar empitjorant, ja que el comportament d’aquest últim, recolzat per la seua novia era cada vegada més despectiu i violent contra els seus, i sols el seu germà menut Danny, que idolatrava a Derek, estava al seu favor.

Una nit uns vàndals de rasa negra, intentaven furtar l’aparell de música del cotxe de Derek, i aquest alertat pel seu germà Danny,  va eixir amb una pistola i assassinà a dos dels lladres, a un d’ells d’una forma molt cruel, posant-li la boca al terra i esclafant-li el cap contra la vorera del carrer.

Per aquest succés,  Derek fou acusat i enviat a la presó, per complir condemna per assassinat.

Va ser dintre de la presó on diferents situacions feren canviar per complet el comportament, i més important encara, la ideologia i pensament racista de Derek.

Derek entrà en la presó, i en un principi es relacionava amb gent d’ideologies feixistes, però a poc a poc s’adonà que aquestes persones que tenien el mateix pensament que ell, es relacionaven amb gent negra per aconseguir beneficis per a ells mateixos, i aquest fet va suposar que Derek deixara de relacionar-se amb aquest grups dins la presó, i poc a poc, anà distanciant-se d’aquestes persones.

El deixar de banda a aquest grup de persones, en teoria de la seua mateixa ideologia, va suposar a Derek estar enfrontat amb aquest grup, la qual cosa era molt perillós per a qualsevol persona de la presó.

Però Derek va trobar l’ajuda necessària per poder sobreviure en la presó per part d’ un xic negre, el qual li va fer veure que el que importa en un ésser humà és la persona en si mateix, no el seu color, pensaments o ideologia.

Tots aquests fets van suposar un canvi en el comportament i ideologia de Derek, el qual es va convertir en una persona respectuosa cap als demés fora quin fora el seu pensament o color de pell.

Derek també va rebre una inestimable ajuda del seu antic professor el Dr. Sweene, el qual el va advertir que el seu germà menut Danny, des de que Derek havia entrat a la presó, havia copiat el seu model de comportament, i estava convertint-se en la persona que havia sigut Derek, i podria acabar igual o pitjor que ell.

Una vegada fora de la presó, Derek intenta canviar per tot i per totes el comportament i ideologia del seu germà menut, per a que aquest no acabe sent una persona com la que ell va ser.

De nou apareixen conflictes en el barri on viuen entre bandes de negres i el antic grup  neonazi de Derek, i el professor Sweene, que col·labora amb la policia per evitar aquests enfrontaments, demana a Derek que els ajude, en aquesta lluita contra la violència racial entre uns i altres.

Però la pel·lícula acaba d’una forma molt trista, i per una altra part d’una forma esperada.

La violència entre bandes segueix en augment, i Danny, el germà menut de Derek, una vegada havia comprés el perquè del canvi del seu germà i també ell anava a seguir eixe canvi d’ideologia, és assassinat en l’ institut per un jove negre.

  Opinió personal

American History X, és una pel·lícula que ens parla sobre la xenofòbia, la violència, sobre els grups de joves no integrats en una societat que provoquen tot aquest tipus de conflictes molt greus per a la convivència.

La pel·lícula ens presenta dues històries que s’expliquen mútuament. Una d’elles pertany al passat, l’altra, al present, i totes dues estan separades pel mur d’una presó on el protagonista canvia totalment la seua manera de veure la vida.

Queda clar que amb aquest fet, la pel·lícula ens diu que tota persona pot i té dret a canviar o rectificar la seua conducta o pensaments ideològics, que cada persona pot refer la seua vida i mirar cap endavant d’un altra manera la qual vivia abans.

Un dels encerts de la pel·lícula consisteix en aquesta proposta de redacció, tot oferint una solució basada en la reflexió i la lliure expressió: el que el mestre vol aconseguir encarregant-li a Danny una redacció sobre el seu germà i les causes que l’han dut a assassinar és incitar-lo a mirar el passat, pensar i pronunciar-se. D’aquesta manera, el director aposta per l’educació com a eina de pacificació i solució de conflictes.

També cal assenyalar que El director utilitza per a explicar-nos aquestes dues històries l’alternança de la imatge en color i en blanc i negre. El blanc i el negre en la imatge per als temps anteriors, és a dir, per a la història ja passada. I la imatge en color per al temps en present, posterior. 

 El blanc i negre s’usa sovint per evocar realitats difoses, ja siguin somnis, records o desitjos. Ningú veu en blanc i negre i és per això que es relaciona aquesta gamma cromàtica amb tot allò que no pertany a la realitat visible.

Per a concloure, he de dir que aquesta pel·lícula, ja l’havia vist abans, però m’ha agradat moltíssim poder tornar a gaudir d’ella.

• Leave a comment... (0)

LECTURA PER A LITERATURA CATALANA.

SOCIETAT LIMITADA ( Ferran Torrent)

Societat Limitada, és una novel.la que ens mostra un retrat contundent de la societat valenciana, més concretament es centra en la ciutat de València, i ens descobreix les aliances, ocultacions i traïcions que estan contínuament succeint-se al voltant dels partits polítics i el seu model de finançament, la corrupció urbanística,  el funcionament il.legal i especulatiu de les grans constructores, molt relacionades amb els partits polítics importants, la horripilant situació que pateixen les joves immigrants i les xarxes mafioses que s’oculten al capdarrere, i un cúmul de situacions que deixen al descobert una societat sense cap tipus d’escrúpols.

Per a realitzar aquesta radiografia de la societat, com he dit abans, més concretament de la ciutat de València,  l’autor utilitza uns personatges els quals, encara que ens adverteix que són ficticis, ens resulten molt familiars, pel càrrec que representen al seu treball, com per exemple Francesc Petit, secretari general d’un partit polític, ( El Front Nacionalista Valencià), que és la suma dels grups nacionalistes esparsos, sense una ideologia homogènia, però tenen en comú la defensa dels interessos autòctons. Altre personatge important és Juan Lloris, destacat empresari de la construcció, que intenta assolir un lloc de prestigi en la societat per tot i per totes, i d‘altres personatges, que a continuació detallarem.

Aquesta novel.la, va presentant-nos diferents personatges, els quals a primera vista no tenen cap relació entre ells, però pels diferents objectius que cadascun d’ells pretén assolir, ja siguen per motius polítics, socials, empresarials, i fins i tot relacionats amb la justícia, acaben conformant una trama paral.lela de la vida de cadascun d’ells, on les decisions d’uns i altres acaben afectant a tots ells.

 La novel.la comença explicant-nos la vida de Juan Lloris, important empresari de la construcció, que te com a objectiu assolir un lloc de prestigi a la societat, i per a aconseguir-ho farà tot el possible, encara que necessita l’ajuda inestimable del seu assessor Oriol Martí, el qual, pretén en un futur pròxim, dirigir una empresa important pròpia, i per realitzar aquest objectiu, necessitarà favors institucionals.

 Juan Lloris, assessorat per Oriol, intenta entre d’altres objectius, com ara ser president del València Club de Futbol , aconseguir la presidència de la Cambra de Comerç, fet que li proporcionaria la tant desitjada distinció entre la societat. Però les males relacions de l’empresari amb el poder valencià, és a dir, amb el Govern, i sobretot amb la subsecretària de presidència de la Generalitat, Júlia Aleixandre, duen a l’empresari a ficar els nassos en qüestions polítiques, i dona suport econòmic a un partit polític ( El Front), per a que aquest obtinga representació parlamentària o fins i tot amb la seua injecció econòmica alguna cosa més, i així, ell a canvi obtindre privilegis en el món de la construcció per part del Front en les ciutats que aquest governe.

Però tots aquests objectius, es veuen frustrats per la vida oculta que duu Juan Lloris, que finalment es detingut per col·laborar d’una manera o altra, en una xarxa de tràfec de joves immigrants, que ocultaven en pisos ( propietat de Juan Lloris) i eren obligades a exercir la prostitució.

Per altra banda, Francesc Petit, és el secretari general del Front Nacionalista Valencià, que pretén per tot i per totes, aconseguir representació parlamentària en el govern valencià, però per a aconseguir-ho necessita un préstec bancari, però no li’n concedeixen ja que “ Bancam”, entitat que ha de concedir el préstec, està dirigida per persones relacionades amb els dos principals partits contraris al Front.

Francesc Petit, aconsegueix pressionar a Júlia Aleixandre, subsecretària de govern, per a que els dóne un crèdit de dos cents milions, a canvi ell no pactarà amb el PSPV, i Júlia li ho concedeix.

Per tant el Front, amb els diners proporcionats per l’empresari Juan Lloris, i el crèdit per part de Júlia Aleixandre, posen en perill als altres dos grans partits, que una vegada s’assabenten dels diners dels quals disposen en el Front per a afrontar la campanya electoral, no saben com actuar.

Tots aquests fets, són els que propicien que la vida d’aquests personatges estiguen relacionades, i que les decisions que prenen uns i altres els afecten a tots ells en la seua mesura.

Pel que fa als diferents personatges que hi apareixen a la novel.la, cal anomenar algun d’ells per la seua importancia:

-          Vicent Marimon, secretari de finances, i amic de Francesc Petit, president del Front, els quals intenten aconseguir un crèdit per al partit.

-          Rafi, amo dels clubs que freqüenta Juan Lloris.

-          Lluís Lloris, fill de l’empresari, toca en un grup de rock, i no li importa res relacionat amb el seu pare.

-          Jesús Miralles, periodista marcat pel seu passat, que a la fi, és el que descobreix i publica la trama sobre la xarxa de joves immigrants i que acaba amb Juan Lloris detingut.

-          Josep Maria Madrid,  persona de confiança de Joan Albiol, secretari general del PSPV.

-          I com no Júlia Aleixandre, subsecretària de presidència de la generalitat, que intenta controlar tot el món polític de la societat valenciana.

En conclusió, aquesta novel.la, és una dissecció de la societat valenciana, i dels entramats polítics, socials, i econòmics que mouen la societat, en benefici dels interessats.

OPINIÓ PERSONAL

La novel.la que he comentat, Societat Limitada, de Ferran Torrent, m’ha fet reflexionar sobre la quantitat d’interessos que s’oculten darrere dels afers relacionats amb la política, com per exemple ens mostra a la novel.la en les relacions d’interessos que es duen a terme entre els diferents partits polítics, i com encara que tenen pensaments ideològics totalment diferents, l’obsessió pel poder és més forta que els seus ideals, i pacten i juguen brut si fa falta per a poder aconseguir el seu objectiu.

Un altre aspecte que m’ha agradat de la novel.la, és com l’autor ha caracteritzat alguns dels personatges, que encara que ell ens diu que són ficticis, ens podem fer un idea de a qui representen, i ens poden resultar molt familiars, com per exemple l’empresari Juan Lloris, o el secretàri general del Front Nacionalista Valencià.

En conclusió és una novel.la interessant, que ens realitza un anàlisi detallat de la nostra societat valenciana.

• Leave a comment... (0)

TEATRE

Teatre:  Teatre del Raval de Gandia.

Obra: INSUBMISSIÓ

Companyia: Xarop Teatre

El divendres 26 de Desembre del 2008, a les 22 hores vaig anar al teatre del Raval de Gandia a veure una obra de teatre en català.

Al teatre del Raval de Gandia, hi ha el que es diu “el club dels divendres”, ja que segons hem vaig assabentar, un divendres al més es representa una obra teatral. A l’entrada del teatre ens van oferir a la meua companya i a mi l’opció de fer-nos del “club dels divendres”, ja que per sols inscriure’t en un full els divendres que feien teatre, l’entrada el costava dos euros menys, i ho vam fer.

El teatre del Raval de Gandia, és un teatre no massa gran, i un poc vellet, però és bonic. Quan era més menut i anava a l’escola, tots els anys hi havia una activitat que era la visita a una obra de teatre a Gandia, ja que al meu poble, Castelló de Rugat, no hi havia teatre, i sempre veníem al Raval. Feia molts anys que no venia, i em va agradar tornar.

L’obra de teatre començava a les 22 hores, i no seríem més de vint persones al teatre.

Pel que fa a l’obra de teatre, era de la companyia Xarop Teatre, i es deia Insubmissió.

Introducció de l’obra:

Insubmissió és un projecte que naix de l’autora Rosa Molero amb l’empenta que porta tota denúncia sobre la violència de gènere i el conseqüent anunci, anunci d’esperança, de concil·liació amb u mateix, en aquest cas amb una mateixa.

Gràcies a aquesta empenta i a la sensibilitat del jurat, INSUBMISSIÓ, obtingué el Premi Nacional de Teatre Ciutat de Castelló 2006.

En aquesta obra, tot és important i té significat, des de la composició de la música de Ricardo Belda, passant pel disseny de llums d’Alfons Barreda, l’escenografia innovadora i avantguardista de Marja Janckovic, com la delicada i subtil interpretació de JuanMa Picazo i Jessica Belda, dirigits amb l’experiència i cura de Carles Benlliure, tots junts per tal de fer arribar un missatge de llum, un anunci d’allò que tots necessitem per conviure, un anunci d’allò que tots junts hem de denunciar.

Insubmissió, tracta sobre una història d’una parella on l’amor ja s’ha trencat, i a poc a poc el amor que ja no hi queda va convertint-se en desprèssi per l’altre (sobretot de l’home a la dona) i la convivència cada vegada és més difícil de suportar.

És un matrimoni que tenen un fill, encara que el fill no apareix a l’obra en forma d’un xiquet, sinó que quan es refereixen a ell, agafen un cavallet de fusta per a fer referència al xiquet. L’home ( JuanMa) és una persona dominant i molt meticulosa, que li agrada tindre tot controlat, i no suporta a la seua dona perquè ell diu que és una desordenada i el posa dels nervis. Ell és un home que treballa fora de casa i quan torna li agrada tindreu tot controlat, i per qualsevol tonteria de seguida s’altera i discuteix amb la dona. No suporta als veïns, i no vol que la seua dona tinga cap mena de contacte amb ells, ni tan sols li agrada que parle o es salude amb ells.

 Ella (Jessica) és una xica normal, li agrada llegir, i cuidar del seu fill. També li agradaria poder parlar i fer amistats amb els veïns, però per no discutir amb el seu home no te cap tipus de relació amb ningú.

La presentació de com és cada personatge, la fa el altre personatge, és a dir, ella fa la descripció d’ell, i ell la de la seua dona. Les presentacions es fan com si foren un record, la il·luminació de l’escenari es fa de color blanc, com si representara els pensaments, i l’altre actor està quiet, sense actuar.

Durant tota l’obra es juga amb els efectes de la il·luminació, sempre que pensen alguna cosa,  parlen per a ells mateixos, o es refereixen al passat, l’escenari s’il·lumina amb llum de color blanca. Per al present, és a dir, quan està passant l’acció, la llum és de color groc.

Com estàvem dient, són una parella que a poc a poc està degradant-se, i no hi ha el amor que hi havia abans. Ell cada vegada està convertint-se en una persona més autoritària i violenta respecte a la seua dona, i cada vegada la tracta més mal. També quan parlen sobre el futur del seu fill, el marit diu que si no segueix el seu exemple, no tindrà cap futur, açò demostra fins a quin punt vol tindreu tot controlat, i diu que si segueix els passos de la seua dona, serà un desastre de persona sense cap futur.

Tot aquests fets passen entre discussions i reflexions, combinant la il·luminació del escenari entre el groc per a les discussions, i el blanc per a les reflexions.

Cal dir que durant tota l’obra,  per a escenificar les baralles entre ells, utilitzen coreografies de dansa, on mitjançant aquest recurs ens representen el maltractament que rep ella per part del seu marit.

L’escenari on ocorre tota l’acció, és el pis de la parella, tot ocorre dins de casa, com volent dir que fora de casa ningú sap el que passa entre ells dos.

La dona finalment, cansada d’aguantar un dia darrere d’un altre les impertinències i maltractes tan físics com psicològics per part del seu marit, decideix anar-se’n de casa amb el seu fill.

Quan ella se’n va de casa, torna la llum blanca a l’escenari i ella fa la reflexió següent: l’estima, de vegades, ens porta a llocs impossibles, però l’estima per sobre de cap cosa ni pot, ni ha d’arribar a ser violència. La violència nega l’estima. I sempre serà millor que l’estima esborre la violència.

Pel que fa a la fitxa artística és la següent:

-          Direcció: Carles Benlliure

-          Interpretació: Jessica Belda i JuanMa Picazo

-          Autora: Rosa Molero

-          Música original: Ricardo Belda

-          Disseny il·luminació: Alfons Barreda

-          Disseny escenografia: Marja Janckovic

-          Coreografies: Jessica Belda

-          Tècnic de so: Dani Albert

-          Tècnic de llums: Enric Ara Martín

• Leave a comment... (0)

Teatre:  Teatre del Raval de Gandia.

Obra: INSUBMISSIÓ

Companyia: Xarop Teatre

El divendres 26 de Desembre del 2008, a les 22 hores vaig anar al teatre del Raval de Gandia a veure una obra de teatre en català.

• Continue reading or Leave a comment... (0)